·Anàlisi
de l'església del Santo Spirito, de F. Brunelleschi·
Veure : Vista de l'interior / Planta de l'edifici
1.
Documentació. Brunelleschi va ser un dels homes
fonamentals del primer Renaixement. Va investigar, entre d'altres
coses, el tema de la visió tridimensional i la seva
plasmació en un pla bidimensional que el va portar a
formular les primeres lleis sobre la perspectiva. El Pòrtic
de l'Hospital dels Innocents seria una plasmació d'aquestes.
Algunes de les seves obres importants, totes ubicades a Florència
i al marge de la que anem a analitzar, són la cúpula
de la Catedral , l'Església de S. Llorenç, el
Palau Pitti i la capella Pazzi.
L'època en què va viure i treballar Brunelleschi, el segle
XV, correspon a la transició entre l'època feudal i l'Edat
Moderna. Un segle que va començar amb la perspectiva i va acabar
amb el descobriment d'Amèrica pels europeus. El comerç,
i per tant les ciutats, gaudeixen d'una fase d'expansió, que portarà a
l'economia a decantar-se cap al capitalisme mercantilista, dirigit pels
comerciants i el banquers. Aquesta nova manera d'entendre la vida, juntament
amb descobriments científics transcendentals, com la invenció de
la impremta i l'heliocentrisme de Galileu, que ajuden a entendre el món
d'una altra manera, donen lloc a un nou model cultural. Aquest model,
el Renaixement, tindrà com a base la inspiració en la cultura
clàssica greco-romana i el seu centre d'interès serà l'ésser
humà en tots els seus vessants. Brunelleschi formava part d'un
grup de persones (científics, poetes, pintors, arquitectes, investigadors...)
que van anar donant forma a la nova mentalitat i que eren ben conscients
de que estaven iniciant una nova època: eren els humanistes. Brunelleschi,
Alberti, Pico della Mirandola, Marsilo Ficino, Maquiavel, Leonardo da
Vinci en són alguns dels principals. Pel que fa a l'Església
del Santo Spirito, direm que està ubicada a Florència i
que va ser projectada per Filippo Brunelleschi el 1436. La va començar
el 1444, poc abans de la seva mort, i la va acabar Salvi d'Andrea. 2.
Anàlisi formal.
El material bàsic amb què està construït
el temple és la pedra tallada. La coberta és
plana a la nau central i se sosté de les bigues de fusta.
Uns cassetons de guix la decoren. A les dues naus laterals,
en canvi, les cobertes són avoltades. Els elements de
suport bàsics són el mur i la columna dòrica
amb un fragment d'entaulament al damunt. Més amunt,
recollint el pes de la coberta i unint les columnes per parells,
hi ha arcs de mig punt paral·lels a les naus. A les
naus laterals, igualment, arcs de mig punt sostenen el sostre.
L'interès d'aquest edifici rau en la disposició del
seu espai interior, molt innovadora.
El Santo Spirito és un temple amb planta de creu llatina i de
dimensions bastant considerables, ja que fa 100 metres exactes de llargària.
Hi predomina l'horitzontalitat per damunt de la verticalitat, cosa que
marca una diferència amb l'art predominant a Europa en aquell
moment, el gòtic, i que Brunelleschi estava superant. És
un edifici longitudinalment simètric. L'important aquí es
veure com Brunelleschi aplica la idea de mòdul, d'unitat, que
repetida donarà lloc al conjunt espacial. Efectivament, el mòdul
que va aplicar aquí és un quadrat que té com a costat
la distància entre dues columnes. La repetició d'aquest
quadrat dóna lloc a la planta del temple. Les naus són
el doble d'altes que d'amples cosa que vol dir que el mòdul s'aplica
també en altura i la nau principal serà el doble de gran
que les laterals. Ens trobem, doncs, davant d'un espai molt articulat,
on totes les parts estan relacionades. L'element que Brunelleschi utilitza
per subratllar aquesta articulació és la columna. Les columnes
donen la volta a tot el perímetre de la creu llatina del centre
de l'església, actuant com a element de relació. Per si
no fos poca cosa, a l'interior de les naus laterals, a l'extrem dels
contraforts que separen les capelles, hi ha semicolumnes adossades corresponent-se
amb les columnes de la nau central. El seu color gris, que s'amena pietra
serena, accentua encara més el ritme. Val a dir també que
les parts que són de 'pietra serena' es corresponen amb els elements
de suport fonamentals.
Els elements decoratius més destacats són les columnes,
tant pel tractament del capitell com pel seu color gris, els cassetons
del sostre i el contrast entre la grisor de la pietra serena i la blancor
de les parets. Tots aquests elements configuren l'estil brunelleschià caracteritzat
per la dimensió humana dels seus edificis, que interpreta els
dictats dels estils clàssics greco-romans i per la preocupació pel
domini de l'espai que s'adeqüi a la nova mentalitat. és un
edifici representatiu del Quattrocento florentí. 3.
Anàlisi del contingut.
Es tracta d'un edifici de
titularitat religiosa, un temple dedicat al culte a l'Esperit
Sant. Com a temple segueix una estructura fonamental, la planta
de creu llatina, que ve de molt enrera i que ja era molt usada
a l'Edat Mitjana. La creu de Crist dóna forma a l'edifici. és
en la idea, en la concepció de l'espai físic
on veiem com la mentalitat renaixentista es plasma en forma
d'obra arquitectònica. 4.
Causalitat i funció.
L'edifici té una clara
funció utilitària. És una església
oberta al culte a tots els creients i aquesta és la
raó que va motivar la seva construcció. La comunitat
que finançava la construcció va encarregar-la
a l'arquitecte més prestigiós del moment a Florència
i la seva intervenció fa que l'edifici tingui un valor
afegit. El disseny de l'espai, tal com hem dit, tan típicament
renaixentista fa que puguem parlar d'una funció simbòlica,
la que retorna la dimensió humana als edificis públics.
Joan Sorolla Beltran
|
··· 
