·Anàlisi
del Tholos de Delfos·
Veure:restes de l'edifici / reconstrucci digital / planta de l'edifici
1. Documentació.
El moment històric en que es
va edificar el tholos de Delfos correspon a un període
de gran convulsió política i militar, moment
en què les lluites entre les diferents polis per erigir-se
amb el control i influència sobre el territori grec,
les portarà a totes al desgast definitiu. A causa d'això,
els macedonis, amb Filipo, primer, i Alexandre el Gran, després,
seran els grans beneficiats. A partir del 338 a.C., els macedonis
seran la primera potència hel·lènica i
el model aristocràtic i imperial s'imposarà per
sobre del democràtic.
La paraula tholos significa 'edifici circular'. Aquest edifici
que anem a analitzar està ubicat al santuari dedicat a Atenea, deessa de
la guerra i també de les arts. Els santuaris de l'antiga Grècia
eren llocs de pelegrinatge multitudinari, on ciutadans de totes les polis
hi acudien periòdicament a venerar els déus. A Delfos,
el santuari principal era el dedicat al déu Apol.lo, amb el seu
famós oracle i que va ser començat a construir durant el
segle VI a.C. A la curta distància de 500 metres es va erigir,
cap el segle IV a.C., el d'Atenea on, junt a d'altres edificacions, es
trobava aquest tholos.
L'edifici va ser construït, presumiblement, per Teodor de Focea
entre els anys 380 i 360 a.C. aproximadament. El seu estat actual és
molt ruïnós i només resten dempeus tres de les columnes
exteriors amb el seu fragment d'entaulament corresponent. També podem
veure l'estilòbat i restes de les altres columnes i del mur interior.
2. Anàlisi formal.
Els materials emprats en la seva
construcció són el marbre pentèlic per
a les columnes i la pedra calcària negra pel mur i pel
paviment. La cubrició del tholos es feia a base de teules
que cobrien un encavallat de fusta construït a sobre de
bigues. Els elements de suport eren el mur de la cel·la,
que tenia 10 columnes corínties adossades, i les 20
columnes dòriques exteriors que descansaven sobre un
estilòbat de tres graons. Aquestes columnes dòriques,
i per tant, estriades, estaven formades per cinc blocs de pedra
cadascuna. El diàmetre exterior del tholos és
de 14.76, mentre que la seva alçada és de 13.5.
Això fa que, globalment, l'horitzontalitat predomini
per sobre la verticalitat.
La seva ubicació en un paratge natural muntanyós prop del
mar i la seva mida proporcionada, gens colossal, fa que paisatge i edificacions
es complementin en un conjunt de gran bellesa. Es tracta d'un edifici
monòpter, és a dir de planta circular, i perípter,
perquè està voltat d'una fila de columnes. Interiorment,
i un cop travessat el passadís circular s'entra a la cel·la
per una porta que s'obria cap endins. Pel fet de ser circular i pel nombre
de columnes que tenia podem dir que l'edifici posseeix una perfecta simetria
i centralitat, de manera que no hi ha dubtes sobre les parts que composen
el tholos. Per les seves característiques podem afirmar que es
tractava d'un edifici escassament il·luminat, ja que sembla ser
que no disposava de finestres ni d'obertures al sostre que permetessin
el pas de la llum natural. Els elements decoratius que hi destaquen són:
un fris exterior amb mètopes i triglifs, les acròteres
que adornaven la part més exterior i el propi cim de la teulada
i la combinació de diferents materials que, com hem dit, proporcionaven
una bicromia a l'edifici.
Pel que fa a l'estil, direm que el tholos pertany al baix classicisme
grec, amb una combinació de dòric, un estil amb el qual
quasi ja no es construïa res en aquell període, i corinti.
Precisament, una de les particularitats estilístiques d'aquesta
obra és el contrast, ja sigui entre els materials com entre l'estil
de les columnes.
3. Anàlisi del contingut.
La tipologia del tholos és
la d'un edifici religiós, relacionat amb el culte a
la deessa Atenea, els antecedents del qual cal remuntar-los
a l'època Micènica (1500 a.C.) , quan apareix
una tipologia de tombes dels reis grecs, construïdes amb
planta circular. Un exemple és el tholos de Vaphei,
al Peloponès. Tanmateix, durant el període clàssic,
en concret el 465 a.C., es construeix a Atenes un edifici circular
conegut com el Pritaneu que era la seu dels prítans,
els magistrats representants de les tribus que complien les
funcions de tribunal civil. Aquest edifici, ubicat a la mateixa
Acròpolis, era un tholos.
4. Funcionalitat de l'edifici.
Ens és desconeguda
la finalitat amb què es va realitzar aquest temple,
encara que algunes fonts apunten la possibilitat de que s'hi
realitzessin sacrificis d'animals, una pràctica habitual
en els antics santuaris grecs. En línies generals, però,
podem afirmar que el tholos del santuari d'Atenea tenia una
funció utilitària, relacionada amb el culte a
la deessa.
5. Conclusions.
Resta molt per estudiar d'aquest edifici i
els pocs antecedents que es coneixen no aporten massa conclusions
al respecte. Tampoc altres edificis posteriors de la mateixa
tipologia, com el tholos del santuari dedicat a Asklepios,
a Epidaure, construït pocs anys després, ens ajuden
massa a aquest nivell. Ens trobem davant d'una tipologia singular
que precisament pel fet de destacar enmig d'altres edificacions
més habituals, fan augmentar l'enigma dels tholoi grecs.
Si alguna cosa podem afirmar és que aquest tipus d'edificació cobra
una especial rellevància durant el segle IV a.C dins
el context dels santuaris.
6. Bibliografia
-Perseus
Project.Tufts University. (Pàgina consultada el
30 d'octubre de 1997). Perseus Architteture: Delphi, Tholos,
[en línia]. Adreça URL: http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/architindex?entry=Delphi,Tholos
-Hellenic
Ministry of Culture. (Pàgina consultada el 30 d'octubre
de 1997). The Vapheio tholos (bee-hive) tomb, [en línia].
AdreçaURL:http://www.culture.gr/2/21/211/21105a/ e211ea15.html
-Historia
del Arte. . Salvat Editores S.A. Barcelona, 1970. Volum II
Joan Sorolla Beltran |
··· 
