·Anàlisi del Dorífor de Políclet·
Veure: imatge
de l'escultura
1. Documentació.
Políclet va ser un dels
grans mestres de l'escultura grega de l'època coneguda
com a 'clàssica', període que comprèn els
segles V i IV aC. Aquest període històric de la
civilització grega es caracteritza per:
- L'organització política del territori grec es
basava en la polis, o ciutat-estat. Per tant, i a diferència
d'altres unitats polítiques contemporànies, els
grecs eren ciutadans, i no súbdits, del seu estat. Això
feia que gaudissin d'una major llibertat com a persones. Aquest
fet repercutirà clarament en la creació artística,
més lliure.
- L'ideal polític d'algunes polis, i més en concret
la d'Atenes, es va concretar en un sistema polític anomenat
democràcia (govern del poble). Cada ciutadà (homes
lliures nascuts a la polis) havia de participar directament
en la gestió de la ciutat. Assembla, assembla restringida
i tribunals eren les bases del sistema.
- L'home és la mesura de totes les coses, va dir el filòsof
Protàgores. La cultura grega
es diferencia de les seves contemporànies per aquest
fet. En un món on els reis eren déus, Atenes opta
per la democràcia. Aquesta mentalitat farà que
pensadors i artistes es dediquin a estudiar el ser humà.
Això donarà lloc a la Filosofia i a un art totalment
diferenciat del que es feia arreu.
- La religiositat no era dogmàtica, és a dir,
per participar d'ella no s'havia de creure cap veritat absoluta.
Els déus eren molt humanitzats com a conseqüència
del que dèiem anteriorment i tampoc hi havia una classe
sacerdotal. Cada polis tenia els seus déus locals, però
els més importants eren patrimoni col·lectiu del
territori grec, fet que es concretava en l'existència
de santuaris de pelegrinatge (Olímpia, Delfos...).
Pel que fa a Políclet, direm
que es tractava d'un teòric de l'anatomia humana, que
va escriure textos al respecte i que després va plasmar
els seus criteris en forma d'escultura. Era un perfeccionista
de les proporcions cosa que ha fet que alguns historiadors opinin
que pertanyia a una de les nombroses sectes pitagòriques
existents, dedicades a la numerologia. S'atribueix a Políclet
un tractat anomenat 'Canon' una obra de tipus teòric
sobre les proporcions del cos humà aplicades a l'escultura.
El Dorífor va ser realitzat a mitjans del segle V a.C
i aquesta còpia es troba al Museu de Nàpols.
2. Anàlisi formal.
El jove atleta que representa el Dorífor és
conegut per nosaltres a partir de diverses còpies romanes
de l'escultura original que han arribat fins als nostres dies.
Es tracta d'una escultura exempta en posició dempeus, realitzada
en marbre
La seva composició té les següents característiques:
- Proporcionalitat. Sembla que l'objectiu de Políclet
en fer l'escultura era la plasmació dels seus estudis sobre
el cos humà. Políclet
va desenvolupar la idea de relació numèrica entre
un element, generalment el cap, i les altres parts del cos. La
proporció que utilitza Políclet és de 1:7,
on set vegades el cap dóna la dimensió de la figura.
- Eixos de simetria. Si un eix imaginari dividís el cos
del Dorífor en dues parts ens adonaríem del lleuger
desequilibri que presenta. Lògicament, en tractar-se d'una
figura humana és normal que la simetria del propi cos marqui
la simetria essencial, però el desplaçament de la
cama esquerra cap enrera i el braç doblegat sostenint la
llança, fan que mentre el cantó dret del Dorífor
roman perpendicular al terra, la meitat esquerra trenca la sensació
d'estatisme que pogués donar el conjunt. El gir del cap
cap el cantó contrari, és a dir, mirant a la dreta,
serveix per equilibrar la composició.
- Moviment. Es tracta d'una figura que camina . Només el
desplaçament d'alguns membres, tal com dèiem, trenca
la perpendicularitat i aconsegueix donar profunditat a la figura.
La sensació general és, però, de quietud
i de serenor.
- Expressió: El Dorífor no destaca pas per la seva
expressivitat. El rostre té una expressió neutra
i les mans, l'únic que denoten és una tímida
tensió. De fet, l'escultura grega no entrarà en
terrenys expressius fins que el món grec iniciï la
seva pròpia decadència política.
- Tractament del cos. Aquesta figura és el reflex dels
estudis anatòmics del seu autor i en ella se'ns manifesta
un meticulós tractament de muscles i tendons i de la seva
resposta davant d'una positura concreta. Un acabat també
meticulós, encara que lleugerament rugós, ens apropa
a la sensació de percebre una veritable pell humana.
- Estil. Tot i el que acabem de dir, d'una certa artificiositat
en la concepció primera del Dorífor, la imatge transmet
una gran sensació de naturalisme, d'aproximació
quasi perfecta al cos humà, això si, desproveït
de qualsevol emoció. Aquesta imatge d'aparent serenitat,
desitjada o aconseguida com a conseqüència d'un excés
d'intel.lectualisme en la seva concepció, és la
que s'associa a l'escultura grega d'època clàssica,
la produïda entre els segles V i IV aC.
3. Anàlisi del contingut.
El Dorífor és una escultura que representa a
un llancer jove que camina. Una figura jove, però ja
adulta, probablement un atleta. Els atletes eren el tema principal
de l'escultura grega arcaica, els kuroi,
juntament amb les figures de sacerdotessa, les korai.
El Dorífor, per tant, guarda similitud temàtica
amb les escultures del segle VI aC, similitud que també
es demostra compositivament per la posició de les cames,
una més avançada que l'altra, i pel tractament
d'alguns músculs, molt marcats, com els dels malucs.
Es tracta d'una obra de caire civil.
4. Funció de l'obra.
Se'ns fa difícil determinar quina era realment
la funció que complia aquesta escultura. Probablement,
tenia una funció decorativa encara que potser, era més
un reflex de les idees de Políclet
sobre com representar la perfecció del cos humà.
5. Conclusions.
Com ja hem comentat anteriorment, el Dorífor de Políclet
tenia com a objectiu la representació del cos humà.
Aquesta representació no l'hem d'entendre com una còpia
fidel d'un model, sinó que estem davant d'una representació
idealitzada. Això vol dir que Políclet va fer
molts estudis del natural por poder entendre com funcionaven
els músculs i sobre la proporcionalitat ideal del cos.
El Dorífor no és un retrat d'una persona real,
sinó una abstracció d'un ideal de perfecció
humana reflectida en el cos d'un jove atleta i aquesta és,
amb tota seguretat, la funció que deuria de donar-li
el seu autor. Aquest afany estudiós de la figura humana
no es dóna casualment a Atenes sinó que és
el reflex d'una civilització on quasi tot (estats, edificis
i habitatges, déus, ciència, pensament...) tenia
com a referent l'home lliure.
Joan Sorolla Beltran |
··· 
