El Moisés
és una escultura renaixentista del segle XVI. Representa a un
musculós patriarca que apareix assegut en actitud vigilant dins
d’un nínxol d’escassa profunditat. Moisés subjecta
amb la mà esquerra les Taules de la Llei i amb la mà dreta
la seva barba entrellaçada amb aquesta. El rostre té una
expressió seriosa que penetra l’espectador. Sembla una figura
distant, que amb la seva mirada ens dóna la sensació de
terribilità.
És la figura central de la tomba del Papa Julio II, que es troba
a l'església de San Pietro in Víncoli, a Roma, realitzada
entre 1513 i 1516 aproximadament. En aquest moments l'estan
restaurant i ho podem seguir a Internet.
Alguns han dit que aquesta escultura podia ser el retrat
del Papa Julio II, en canvi, uns altres pensen que podia
ser inclús la figura
del propi Miquel Àngel.
Miquel Àngel va utilitzar el marbre blanc de Carrara amb el mètode
de sostraient. La superficie de l’escultura és llisa. Les
formes estan ben definides, sobretot la musculatura, ja que tenia grans
coneixements d’anatomia. Exalta la bellesa física i espiritual.
La composició és tancada, sobretot triangular i
en espiral, clásica. Els músculs estan
en tensió, però no hi ha moviment en acte. Miquel Àngel ens transmet l'instant d’ira de Moisés (terribilitá).
Veiem una una expressivitat accentuada, que serà l’anunci
del periode Barroc. Li interessa representar idees pures,
arquetips, figures abstractes sense individualitat de personatge
concret.
L’alçada d’aquesta magnífica escultura es de
235 cm d’altura.
Podem considerar que aquesta escultura és gran però no
pas com altres obres del mateix autor, com per exemple el
David, amb 434 cm d’altura. Solament utilitza un material pel qual diem sense
cap dubte que és monòcrom. La figura del Moisés
està dotada d’una gran energia i expressa la seva admiració
davant del resplendor de la llum divina. L’expressivitat la trobem
tant en el seu rostre com en el seu cap, que expressa una
sana ira enfront
la vida.
Quant a les sensacions subjectives podem afirmar
que és una escultura
espectacular, igualment que moltes altres d’aquest autor, a la
vegada que colpidora. És una obra completament expresiva com
podem veure en el seu rostre (la ja anomenada terribilitá)
L'obra és de la seva segona etapa. El 1505, Miguel Àngel va rebre l’encàrrec del Papa Juli II que li va encomanar
construir-li un sepulcre, que l'artista no l’acabarà fins
el 1545, d'una manera molt diferent a com l'havia projectat.
El tema és religiós, ens explica un passatge de l’Antic
Testament, on el profeta Moisès, en tornar de la seva estada
de quaranta dies al forest del Sinaí, portant amb ell les Taules
de la Llei i veu com els israelites s'han abandonat al
culte al Vedell d'Or. És tracta d’una figura exempta, de cos sencer i sedent.
Aquesta escultura te característiques típiques del Renaixemt,
com per exemple la recerca de la bellesa, l’accentuat naturalisme...
Miquel Àngel és l'escultor més important del Cinquecentto
italià i busca expressar el sentit neoplatònic:
una bellesa que sigui expressió d'un ordre intel·lectual.
Miquel Àngel passa per distintes etapes artístiques:
a) Joventut (1491-1505), a Florència, molt classicista, en la
qual busca la bellesa ideal, com en la Pietat del Vaticà;
b) Maduresa (1505-1534), a Roma, apareixen tendències manieristes
i comença a dissoldre's l'ideal estètic classicista, com
en el Moisés i els Esclaus;
c) Vellesa (1548-1564), que consuma la ruptura i busca
l'expressió
de la Idea, com en la seva Pietat Rondanini.
El Moisès està influït pels valors clàssics
i per l’obra del Laocoont. Ell va exercir influència
en els seus contemporanis com i també en tot l’art occidental
posterior a la seva època.
El projecte original consistia en una tomba exempta,
a quatre façanes,
amb més de quaranta grandioses estàtues, que es col·locaria
sota la cúpula de Sant Pere del Vaticà. Aquest delirant
projecte anirà reduint-se per motius econòmics i familiars
(ja mort el pontífex) fins que Miguel Àngel ho dissenya
com un sepulcre adossat. Esculpeix els Esclaus, alusius als lligaments
de la vida humana, i la Victòria, però no es troben en
el sepulcre definitiu, emplaçat a San Pietro in Víncoli,
on només figuren set estàtues: Raquel i Embulla,
que representen la vida contemplativa i la vida activa, el grandiós
Moisés i unes altres tot just escalabornades.
En definitiva, aquesta escultura ens mostra com era en
Miquel Àngel,
mitjatçant la força que transmet la cara i sobretot la
tensió que desprén.
··· 
