artsdidactica.info

aprendre i gaudir de l'art

·Pàgina d'inici·

El fresc del Judici Final datat del 1535 al 1541, es troba a la Capella Sixtina, al Vaticà. Va ser realitzat per Miquel Ángel Buonarrotti i ens explica el moment en què Crist jutja les persones i aquestes li reten comptes de tot allò que han estat durant la seva vida. Així, podem observar que Crist té un paper justicier. Jutja els condemnats que van descendent a la seva esquerra cap a l’infern a través d’una barca que els transporta, i salva a les ànimes que van ascendent a la seva dreta cap al cel, aixecant el seu braç amenaçador. En total, s’hi troben més de quatre-centes figures que es veuen repartides en quatre frisos: les dues llunetes amb la representació dels àngels; a continuació Crist i la seva mare, envoltats pels escollits; a sota, a la dreta, els condemnats i els resucitats a l’esquerra; i per últim, Caront, l’infern i les ànimes que resuciten de la mort. A la part superior del fresc les figures es troben més aglomerades i a mesura que anem baixant hi ha més espais entre elles.

A les dues llunetes es troben els àngels portant els símbols de la Passió, que simbolitza el sacrifici redemptor de Crist. A l’esquerra porten la creu de la crucifixió i la corona d’espines; a la dreta duen la columna de la flagel.lació, la canya amb l’esponja xopa amb vinagre -que es va oferir a Crist durant la seva crucifixió per sadollar la seva set- i l’escala utilitzada pel davallament. Cal esmentar que la columna i l’escala no se citen a la Bíblia.

Al centre, la figura d’un jove Crist jutjant acompanyat per la seva mare, la Verge Maria. Aquesta, cargolada al costat dret del seu fill fa un gest d’apartar-se, evitant mirar als condemnats. Pels seus dos costats es poden veure apòstols, profetes i sants. A la dreta, Sant Pere torna les claus del regne al Gran Jutge (vegis Mateu 16:19). A l’esquerra, Joan el Baptista portant com a vestit una pell de camell –alguns estudiosos creuen que aquest personatge representa a Adam. Al seu costat, Sant Andreu, germà de Pere, que està d’esquena, porta una creu. Als peus de Crist, trobem Sant Llorenç portant una escala i Sant Bartomeu portant la seva pròpia pell on s’autoretrata Miquel Àngel –hi ha qui creu que es tracta del retrat de Bramante, etern rival de l’artista-. A la dreta de Sant Pere, Sant Pau amb un mantell vermell.

Als extrems del mateix fris on es troba Crist observem els altres escollits. A la part esquerra hi ha un grup on pràcticament totes les figures són femenines. D’esquerra a dreta i del fons cap endavant es veu el procés de transformació de les ànimes des de la imperfecció cap a la perfecció, començant des de la vella que mostra els seus pits secs mentre s’ajusta un vel al cap fins les robustes i musculoses dones joves de la primera filera. La figura principal del mantell verd representa a l’"Ecclesia", és a dir, l’Església Militant. A la part dreta d’aquest fris hi resten els altres escollits, aquesta vegada, majoritàriament masculins. Es veu a Dimes dipositant la seva creu, a qui Jesús va dir "Verdaderament et dic avui: estaràs amb mi al Paradís" (Lluc 23:43). L’home canós amb barba que aixeca la part superior de la creu sembla que sigui Simó Cirineu, a qui sovint s’identifica com l’ajudant que va portar la creu de Jesucrist. En aquest conjunt també es pot observar una evolució des del fons cap al primer pla i d’esquerra a dreta, on les figures es representen cada cop amb més gràcia i més resoltes. Per l’alegria de la seva salvació, les ànimes s’abracen i es petonegen amb entusiasme.

Un altre grup que forma part dels escollits són els màrtirs -situats al costat de Sant Bartomeu-, on cadascú porta l’instrument de tortura amb què va sermartiritzat. Sant Simó el Zelot porta una serra, Sant Felip una creu, Sant Blas unes pintes de cardar i Santa Caterina d’Alexandria fa girar una roda de punxes. A més, Sant Sebastià apareix amb un manoll de fletxes i tensa un arc imaginari; Sant Esteve fa una cosa semblant llençant una pedra fictícia.

Al centre del següent fris es troben onze àngels, vestits amb mantells de colors. Vuit d’ells porten trompetes per despertar als morts, com està profetitzat a l’evangeli de Mateu (cap. 24 , vers. 31: "Enviarà els seus àngels amb un gran so de trompetes, i ells reuniran els escollits des dels quatre vents, des d’un extrem del cel fins a l’altre") Dos àngels s’han d’ajudar per portar un gran llibre obert on estan inscrits els noms de tots els condemnats, un altre porta un llibre més petit amb els noms dels escollits. Això dóna a entendre que són més els condemnats que no pas els benaventurats. Als dos costats dels àngels esmentats contrasten les ànimes que pugen al cel i les que baixen a l’infern. A l’esquerra, els àngels ajuden als resucitats a ascendir cap a la glòria. Fins i tot, podem veure un àngel elevant dues ànimes per mitjà d’un rosari, fent referència als reformistes penedits. A la dreta, uns àngels amb mantells de diferents colors apallissen als pecadors que es resisteixen a ser llançats a les regions infernals. No obstant, podem veure una ànima solitària i pensativa que no es resisteix, es deixa caure pel pes d’una serp verda que li mossega la cuixa i per dos dimonis. Un dels pecadors porta una bossa de monedes i claus penjant del coll, que simbolitza un dels set pecats capitals, l’avarícia.

Al centre de l’últim fris està situada la boca de l’infern, en forma de caverna. S’observen tres dimonis: un monstre simiesc i musculós al centre, a la dreta un altre amb banyes que s’ajup observant un company del que només podem veure les cames.
A l’esquerra d’aquest últim fris, algunes ànimes surten per uns forats del terra. Els de l’esquerra poden ascendre per si mateixos, no obstant, els de la dreta no tenen força i necessiten l’ajuda dels àngels. També es pot observar a tres àngels que alliberen a dues ànimes del mal i una figura esquelètica que sorgeix del terra.
A la dreta de la boca de l’infern, a la llacuna Estígia, està Caront amb la seva barca. Des d’allà empeny els rèprobes cap a l’infern amb els seus salvatges cops de rem, on el rei Minos governa. Caront exigia com a passatge un òbol -una moneda- que col.locava a la boca del difunt. La barca arriba a la vora de l’infern on hi ha monstruosos dimonis, súbdits de Minos -equivalent bíblic de Satanàs-. Aquest està envoltat per una serp.

El Judici Final, és sense dubte, un dels frescos més impressionants de la Capella Sixtina. El dramatisme dels condemnats i el goig dels escollits reflecteix el moment tan intens descrit a l’últim llibre de la Bíblia "L’Apocalipsi", el qual va ser revelat a l’apòstol Joan per Déu.