artsdidactica.info

aprendre i gaudir de l'art

·Pàgina d'inici·

El Lissitsky va ser un pintor, dissenyador i artista gràfic rus. Va néixer a Potxinok l’any 1890, en el si d’una família jueva.
Al 1901 va estudiar arquitectura a la ciutat alemanya de Darmstadt i durant el 1909 i 1914 va viatjar per Europa. Quan va tornar a Rússia va col·laborar amb Marc Chagall realitzant pintures i dibuixos per a llibres jueus. Amb la revolució russa de 1917, El Lissitsky va entrar en contacte amb avantguardes russes com el suprematisme i el constructivisme. L’any 1919, Marc Chagall va oferir-li treballar com a professor d’arquitectura i arts gràfiques a l’escola d’art de Vitebsk. Allà, va conèixer a Kassimir Màlevitx. Aquest últim, quatre anys abans va proclamar el suprematisme, la defensa de l’ús de formes purament geomètriques, que defensava Malevitx, influí molt en El Lissitsky. En aquest context, El Lissitsky, l’any 1920, va realitzar una sèrie de pintures abstractes a les quals va denominar Proun (vol dir pel nou art). Aquest va atribuïr, a les seves Proun, el paper de “lloc d’intercanvi entre pintura i arquitectura”. Així doncs, l’art de El Lissitsky va evolucionar d’un art figuratiu jueu i popular a l’art suprematista. Aquesta transició s’observa a la seva “Història suprematista de dos quadrats en sis construccions”, pintada l’any 1920 i editada al 1922.

És una història de ciència ficció, dedicada a tots els nens, a la qual l’acció es desenvolupa com si fos una pel·lícula. En aquesta combina les formes geomètriques, sobretot quadrats i cercles, amb les paraules, aquestes construïdes a partir de lletres majúscules i minúscules, i aconsegueix donar a la obra una cohesió i unió entre text i imatge. La història tracta de dos quadrats, un negre i un vermell, que volant per l’espai s’estavellen sobre la Terra i que amb la unió de les seves forces aconsegueixen destruir el caos existent i estableixen el nou ordre. En aquesta història, hi ha un rerafons ideològic important (el negre i el vermell són els colors dels revolucionaris), es dedueix que l’autor es partidari de la revolució i de la construcció de la “Nova Rússia”, per a El Lissitsky és necessari un canvi en el sistema establert.
Cal dir, que les proun cada vegada s’aproximaven més a una avantguarda que estava emergint: el constructivisme. Així, a finals de 1920 El Lissitsky va abandonar l’Escola de Vitebsk i va separar-se de Màlevitx, però, malgrat la separació, aquest va seguir influint-li amb els seus treballs.

El Lissitsky va rebre, també, les influències de Vladimir Tatlin, impulsor del constructivisme. Durant un temps considerable, El Lissitsky va ser l’artista abstracte soviètic més conegut a Occident. De fet, aquest artista representa l’enllaç entre el suprematisme i el constructivisme. Amb el temps, va aconseguir una fusió d’aquests dos moviments a les seves obres.
Les pintures suprematistes estan fetes buscant la relació entre els colors i la disposició de les formes geomètriques simples(cercle, creu, quadrat). En el seu intent d’aconseguir l’abstracció radical, l’artista Kassimir Màlevitx va eliminar de la seva pintura tota referència externa, creant així, obres totalment subjectives. A mesura que els seus ideals van anar evolucionant, van haver de prescindir del color, centrant-se així en els colors bàsics, el blanc i el negre.
Màlevitx es va ocupar de la formació intel·lectual de les generacions que haurien de construir el socialisme, de fet opinava que la funció de l’artista era una funció educativa. Ell creia que la concepció d’un món sense objectes era una concepció proletària ja que suposava la no possessió de coses. En síntesi, el suprematisme concebia l’art com un fenomen autònom i subjectiu. Va influir considerablement a l’art del segle XX.
Per una altra banda, el constructivisme utilitza també les figures geomètriques simples. Els constructivistes pensaven que els artistes devien intentar constantment descobrir i utilitzar formes noves ja que la vida mateixa està contínuament canviant i renovant-se. Aquests van encaminar els seus treballs cap a unes activitats directament útils per a la societat. Tatlin, a diferència de Màlevitx, va fer un programa d’acció política. En general el constructivisme va defensar els ideals d’utilitarisme, funcionalisme i abstracció, l’art havia d’estar al servei de la societat. L’aportació constructivista va ser molt positiva i va tenir una repercussió important a l’art internacional.

Aquestes avantguardes van anar evolucionant en el seu context històric. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, aquests moviments revolucionaris ja havien aparegut. El conflicte bèl·lic, només, els va accentuar. D’aquesta manera, a l’URSS, els grups d’artistes es van plantejar la renovació de l’art. Sorgeix, així, “l’art útil”, art distint al del món capitalista. A més, a l’URSS, després de la Revolució de 1917 es va accentuar el caràcter sòcio-polític de l’art, al servei de l’Estat i com a fenomen cultural d’arrels ideològiques. Per tant, molts esdeveniments van condicionar l’art a l’URSS, abans i després de la revolució. La caiguda tsarista va alliberar energies i esperances, l’optimisme de poder crear un nou ordre va provocar una ebullició cultural sense precedents.
Tots aquests esdeveniments van canviar les estructures i la manera de viure russes i l’art va saltar al carrer com a expressió de victòria i mobilitzador de masses.A partir d’aquí, generen tensions i dominis l’un sobre l’altre. Aquesta història és una transcripció metafòrica de la seva pròpia visió idealista de la revolució, ja que acaba amb la victòria del quadrat vermell (color de la revolució i nou ordre que l’autor defensa) i, en contrapartida, la derrota i el caos personificat pel quadrat negre.