L'autor
de l'obra "La càrrega dels llancers" és Umberto Boccioni,
pintor i escultor futurista i un dels màxims representants
del moviment. L'obra presenta un amuntegament de cavalls i llancers
en posició d'atac desafiant, en procés de càrrega.
En primer pla, tenim una figura de cavaller i cavall que ocupa gairebé
tota la superfície del quadre. En plans succesius es troben
altres genets en la mateixa positura. A l'escaire superior
dret hi ha un petit text, i un altre a baix, en primer terme. "La
càrrega dels llancers" és, doncs, un collage.
Boccioni utilitza pinzellades
ràpides i rectes, perpendiculars a l'eix compositiu,
que ve marcat per una profunda diagonalitat, provocada per la
posició inclinada de cavallers i llances, que atorguen
al quadre un moviment rapidíssim i àgil. Aquesta
afició pel moviment veloç és una de les
característiques fonamentals del corrent futurista, juntament
amb la simultaneïtat, destacada en aquest quadre pel continu
repetir de llances i cavalls fins a la profunditat. Aquesta
profunditat s'aconsegueix mitjançant el progressiu esborrament
i pèrdua de nitidesa dels contorns dels cavalls. Com
ja s'ha dit, el ràpid moviment provoca deformacions en
la materialitat. La incidència de la llum i del color,
en aquest cas reduït a grisos blavosos, tons de blau mar
i groguencs pàlids, herència del cubisme analític,
causen en els cossos la pèrdua d'una percepció
visual nítida i es representat al quadre mitjançant
la mescla de zones de color i la reproducció disseccionada
de la realitat. Aquest procés disseccionador, també
influència del cubisme més la influència
de la fotografia (encara que els futuristes ho neguessin) i
del cinema, que proposen noves maneres de contemplar la realitat,
consta d'un mètode que finalitza amb la superposició
de plans segons la lògica mental subjectiva de l'autor.
Una altra influència del cubisme és la integració
de textos, és a dir, fragments de la realitat, en l'obra.
La introducció d'aquests fragments de realitat en l'obra
no és deguda a l'atzar, sinó a una finalitat explicativa
o de recerca de l'enteniment d'aquesta. A l'igual que el cubisme,
les figures presenten connexions geomètriques com a possible
representació racional de la naturalesa.
El
tema de l'obra sembla ser un tribut a l'actuació d' Itàlia
en la Primera Guerra Mundial , ja que una batalla d'aquest caliu
representava a la perfecció els anhels de bel·licositat
i destrucció que propugnaven els futuristes. Els antecedents
de l'obra són precisament els seus contemporanis futuristes,
ja que en erigir-se com un grup homogeni solien copiar-se les obres
per avançar en la seva recerca. La representació de
genets llancers, plens de la dignitat atribuïda a aquests,
representen la lluita constant i sense descans que han de dur a
terme per tal d'aconseguir els seus objectius.
La
funció de l'obra és essencialment una anàlisi
i recerca del propi ideal de velocitat i violència, un estudi
de les modificacions de la matèria a mesura que avança
veloçment per l'espai, i com incideix en ella la llum i com
es tradueix en color. Pel seu tema, potser també posseeix
un transfons de propaganda bel.licosa o de commemoració de
la guerra. Boccioni i el moviment futurista s'ubiquen dins d'un
marc d'inestabilitat política i social, provocat per la crisi
econòmica i militar, conseqüència de la Gran
Guerra i del mateix sistema polític. Aquests motius incentivaren
l'aparició de grups d'ultra-dreta, els feixistes de Mussolini.
El futuristes, adoradors de la velocitat de la màquina, del
progrés i de l'avenç tecnològic i social, de
la dignificació de la guerra com a única higine possible
del món, i units per un profund vincle anticlassicista i
de conviccions misògines, combregaren ràpidament amb
el partit feixista, tot desitjant l'estabilitat econòmica
i social mitjançant polítiques agressives i radicals.
Així doncs, "La càrrega dels llancers" de Boccioni representa amb fidelitat tot el seguit d'ideals que propugnaven.
El grup, ubicat a Milà (ciutat més avançada
industrialment parlant), influencia de manera notable a diversos
autors posteriors i contempornis de la seva època i, en especial,
la naixent avantguarda russa, encara que aquesta rebutjarà
els ideals del grup italià i incorporarà només
la realització tècnica i l'estilística dels
futuristes.
··· 
