Takka Takka de Roy Lichenstein
(1962), per Mireia Albert
Veure: imatge de la pintura
1. PERCEPCIONS VISUALS I CONSTRUCCIÓ DE
LA MIRADA
Per poder analitzar una obra, el primer que cal fer és
observar-la. Un cop fet això, podem descriure-la: es tracta d’una
vinyeta de còmic extreta del seu context. Hi podem veure lletres
a la part superior (els soldats, exhausts, sense haver dormit des de
fa cinc o sis dies, sempre afamats i mig malalts per les infeccions tropicals,
continuen lluitant!) i el dibuix de metralletes i armes de guerra en
ple funcionament, és a dir, disparant, a la part inferior. Així mateix,
també hi observem una onomatopeia, Takka Takka, que, precisament,
dóna títol a l’obra.
Actualment, tot i que no és la seva ubicació inicial, es troba
exposada al Museu Ludwig de Colònia. Tot i això, és probable
que, quan va ser feta, estigués a casa del mateix Lichenstein o a casa
de qualsevol altre particular. Tot i el canvi d’emplaçament, l’obra
no se n’ha vist afectada, pel fet que no estava pintada en cap paret
o en un lloc simbòlic.
L’autor de l’obra, Roy Lichenstein, va utilitzar diverses tècniques,
mètodes i materials per a les seves obres, com la serigrafia. L’obra
que ens ocupa, Takka Takka, és un oli. A partir de 1961 va dedicar-se
completament a produir art mitjançant imatges comercials i/o quotidianes
de producció massiva. La majoria, com aquesta, són ampliacions
de vinyetes de còmic, reproduïdes a mà amb la mateixa tècnica
de punts i els mateixos colors primaris i brillants que s’utilitzaven
per imprimir-los. Lichenstein calcava el dibuix mitjançant la projecció del
dibuix original i, després, el pintava. La pintura està realitzada
sobre tela i mesura 56 x 68 cm. Es caracteritza per una pinzellada totalment
dibuixística, ja que imita a la perfecció un còmic i,
per tant, no hi ha lloc per una pinzellada pictòrica, perquè no
aconseguiria recrear tan fidelment la vinyeta; colors, principalment, els primaris
(groc, blau i vermell) més verd, blanc, negre i diversos tons de gris;
i llum pròpia, pel fet de ser la reproducció d’una vinyeta
de còmic. Pel que fa al ritme, observem que va de dreta a esquerra, és
a dir, seguint el trajecte de les ràfegues de foc de les metralletes;
i és dinàmic, ja que dóna la sensació de moviment
i tràfec. La perspectiva que utilitza Lichenstein en aquesta obra és,
bàsicament, cromàtica. Si observem la pintura, veurem
que l’obra està composta de dues parts clarament diferenciades:
la superior, on s’hi troba la lletra de la vinyeta, que ocupa, aproximadament,
un terç de l’obra; i la inferior, on hi ha el dibuix en si,
o sigui, les armes. A més a més, cal destacar que, com que
està en un museu, el Museu Ludwig de Colònia, no es veu afectada
pel context físic.
2. EMOCIONS I SENSACIONS
Si ens la mirem fredament, podem dir que aquesta obra és
més aviat de tamany petit, ja que només medeix 56 x 68
cm. És, però, una obra acolorida, tot i la poca gamma de
colors que s’hi ha utilitzat; molt dinàmica, com ja hem
comentat anteriorment, i totalment innovadora, sobretot en el moment
en el qual va ser pintada. No obstant això, si som subjectius,
podem afegir-hi sensacions: segons la meva opinió, aquest és
un quadre curiós, probablement, com tots els que van ser fets
dins l’estètica pop, ja que no és gaire freqüent
trobar vinyetes de còmic en una exposició. D’altra
banda, és un quadre decoratiu, perquè reflecteix un element
bastant quotidià com pot ser un còmic. I, finalment, és,
a la vegada, sorprenent i espectacular. En conclusió, que aquesta
obra sigui sorprenent es deu al fet que va ser realitzada dins el moviment
del Pop Art que, ja de per si, va trencar amb tot l’art fet fins
aleshores i va dedicar-se a reproduir elements quotidians de diverses
maneres, fins al punt de desproveir-los de significat.
3. RACIONALITZACIÓ
El tema de l’obra és, clarament, bèl·lic,
pel fet d’estar representades armes de guerra en ple funcionament.
Podria tractar-se d’un intent de reflectir què passava al
món aleshores. Pel que fa a la tipologia, repetir que es tracta
d’una vinyeta de còmic. El contingut és, doncs, com
ja hem dit anteriorment, de caràcter bel·licista, i, pel
que fa a l’argument, només podem dir que, segurament, i
això ho podem suposar per la part escrita de l’obra, tracta
el moment en el qual els soldats s’enfronten armats contra els
seus enemics, malgrat tot el cansament que porten a sobre i havent perdut
la meitat de les seves forces. L’estil al qual pertany aquesta
obra es caracteritza per un traç net, donant èmfasi a la
textura tipogràfica. Lichenstein treu les imatges de context,
les analitza i les subtreu del seu àmbit de consum mediàtic.
Lichenstein va dedicar-se, formant part del Pop Art, a realitzar
obres a partir de vinyetes o trossos de còmics del moment. La majoria de les seves
obres, tot i que també en té sense representar vinyetes, són
fetes així. D’aquesta manera, doncs, una de les seves sèries
més importants, realitzada d’aquesta manera, és la de Noies
ofegant-se, composta, principalment, per noies fent-se petons amb nois o noies
ofegant-se a l’aigua.
Les influències que rebé Lichenstein, juntament amb la majoria
d’artistes del Pop Art, van ser, principalment, dels surrealistes (la
integració d’art i vida és un concepte de Duchamp que va
arribar a través del músic John Cage), del Minimal Art (formes
reduïdes a estats mínims d’ordre i de complexitat, fetes
amb els mínims mitjans i combinacions), la fotografia i la reproducció mecànica
(serigrafia) com a fenomen creatiu, el còmic (D. Tracy, Superman…)
i el cartell publicitari, com a espai on es manifesten diferents llenguatges.
Aquest tipus d’art va comportar un seguit de conseqüències
per a la societat de l’època. A la dècada de 1960, aquest
art va suposar un trencament molt marcat respecte els moviments artístics
anteriors i, a la vegada, va sintetitzar art i societat de consum. Veure, doncs,
quadres on hi havia una vinyeta de còmic o una llauna de les sopes Campbell,
va suposar una forta impressió a la societat consumista del moment,
que hi reconeixia tots aquells elements de la vida quotidiana. Tot i això,
també en l’actualitat aquest tipus d’art aconsegueix sorprendre
l’espectador que, sovint, visita exposicions amb una idea d’art
ben diferent del què pot arribar a ser.
Pel que es refereix a la vida del quadre podem destacar dos moments importants:
d’una banda, l’any 1962, Lichenstein inicia una sèrie de
pintures basades en còmics d’històries bèl·liques,
entre els quals cal destacar Takka Takka, Blam o Whaam; i, de l’altra,
el 18 de novembre del mateix any, quan Takka Takka és inclosa dins el
grup d’exhibició “My Country: Tis of Thee” a la Dwan
Gallery de Los Angeles, entre obres d’Oldenburg i Warhol.
Els vincles històrics i culturals també van influir en l’obra
de Lichenstein, que pertany al Pop Art, un moviment que sorgeix durant la dècada
dels seixanta, principalment, als Estats Units i a la Gran Bretanya. El Pop
Art neix com a reacció a l’expressionisme abstracte, que estava
caient en un academicisme particular. És una tendència que presenta
la realitat com emmarcada dins els mites de la societat de consum, implicant,
a vegades, grans dosis d’ironia i crítica, però sense prendre
partit davant les problemàtiques concretes. Durant aquesta època,
el món s’enfronta a un cúmul de canvis i problemes diversos.
D’una banda, augmenten els moviments socials com l’activisme juvenil
i el moviment d’alliberament de la dona que, amb l’aparició de
la píndola anticonceptiva, dóna un pas endavant enmig de la gran
desigualtat encara existent. El desenvolupament dels mitjans de comunicació permet
que els joves s’adonin del desequilibri que pateix el món, sobretot,
pel que fa al repartiment de la riquesa, la discriminació racial, les
nombroses guerres i el perill de l’armament nuclear; i es proposin canviar-lo.
Neix el moviment hippie. Diverses manifestacions es duen a terme arreu del
planeta: la del Maig del 68 a París, que s’inicia com una vaga
estudiantil i acaba en una vaga general política (arriba a reunir 10
milions de vaguistes!); la Primavera de Praga, en què aquesta ciutat
intenta deslligar-se del règim socialista; la massacre de la Plaça
de les Tres cultures a Mèxic DF, en la qual la forta repressió policial
als estudiants provoca una solidarització de centenars de milers de
persones que acabarà amb la intervenció armada de la policia,
provocant un nombre elevat de víctimes.
D’altra banda, els esdeveniments polítics se succeeixen un rere
l’altre: l’any 1961 es produeix la crisi dels míssils a
Cuba: el descobriment de míssils soviètics a l’illa apuntant
cap als EUA, provoca el moment de més tensions i amb més possibilitats
de guerra nuclear durant tota la guerra freda. L’any 1963, John F. Kennedy,
president dels EUA, és assassinat a Dallas, Texas. L’any 1967,
la guerra independentista de Biafra contra Nigèria provoca dos milions
de morts. Darrere d’aquests fets, hi trobem el neocolonialisme.
Finalment, només cal afegir que el missatge que ens transmet aquesta
obra és que les guerres no són profitoses per a res ni per ningú,
tret, és clar, de la minoria que s’embutxaca grans quantitats
de diners. Podem creure que aquesta oposició envers la guerra vingui
donada pel context històric en el qual va viure Lichenstein, quan els
conflictes bèl·lics eren usuals. Tot i això, també es
podria veure d’una altra manera el missatge que transmet, i és
que els soldats, malgrat passar-les ben magres molt sovint, són capaços
de defensar allò que senten seu; tal com feien els artistes del Pop
Art amb les seves obres referides a la societat de consum que, al cap
i a la fi, era a la qual pertanyien.
Mireia Albert Varela
BIBLIOGRAFIA
Llibres:
Historia del arte. Martínez Buenaga, Ignacio,
Martínez Prades, José Antonio, Martínez Verón,
Jesús. València, Ecir, 1998. ISBN 84-7065- 498-5
Història de l’art. Ragon, Joaquim,
Sàez, Esther, Santiago, Alícia, Solà, Teresa,
Sols, Lluís. Barcelona, Teide, 2000. ISBN 84-307-5014-2
Enciclopèdies:
Enciclopèdia Catalana Bàsica. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana, 1996. El Periódico de Catalunya.
Digital
Biblioteca de consulta 2002. Enciclopèdia Microsoft Encarta.
Microsoft Corporation. 1993-2001
John Malyon [online] Artcyclopedia: Roy Lichenstein on the Internet.
1999-2002. <http://www.artcyclopedia.com/artists/lichenstein_roy.html > [Darrera
consulta: 15 de març del 2003]
Mark Harden [online] Mark Harden’s Artchive. San Antonio (Texas),
2002-2003. “Lichenstein”. <http://www.artchive.com/artchive/ftptoc/lichenstein_ext.html > [Darrera consulta: 15 de març del 2003]
Joan Sorolla [online] Artsdidactica. Mataró, 1998-2003. < http://www.biada.org/materies/artsdidactica/pintura.htm > [Darrera
consulta:15 de març del 2003]
Joan Sorolla [online] Els 60’s: l’Era Pop. Mataró,
2003. < http://www.biada.org/materies/artsdidactica/sixties/index.html > [Darrera
consulta: 15 de març del 2003]
Nicolas Pioch [online] WebMuseum. París, 1996-2003. < http://www.ibiblio.org/wm/paint/tc/20th/pop-art.html > [Darrera
consulta: 15 de març del 2003]
Mason Rader [online] The Lichenstein Foundation. Washington DC, 1997. < http://www.lichensteinfoundation.org/ > [Darrera
consulta: 17 de març del 2003]
|
··· 
