Els 60's: l'Era Pop
Art i Cultura
El Pop-Art
La dècada de 1960 està governada per un nou corrent emergent anomenat Pop-Art. El mot 'pop' és una contracció de 'popular' i s'emprarà també per definir un cert tipus de música de compassos senzills i lletres intranscendents. És un corrent cenyit sobretot als àmbits de la pintura, l'escultura, la serigrafia i la il·lustració.
És una tendència que presenta la realitat com a emmarcada dins dels mites de la societat de consum, implicant, a vegades, grans dosis d’ironia i crítica però sense prendre partit davant les problemàtiques concretes. Té un caràcter neutre. (“El pop-art és la no creativitat de la massa” GC. Argan)
Temes. No són nous, són símbols socials que desperten la implicació de l’espectador. Fetitxisme: símbols d’estatus i de consum, mites de masses, simbologia sexual...
Gran Bretanya
Es considera que la primera obra pop és el collage de Richard Hamilton Què fa les llars d'avui tan diferents, tan atractives? de 1956. Altres membres del pop britànic són: Allen Jones, Joe Tilson, Peter Blake, Kitaj.
EE.UU
Andy Warhol. Dissenyador gràfic, pintor, realitzador cinematogràfic underground (Sleep, p.e) i comercial (Flesh, Trash, Heath) i productor de bandes de rock (Velvet Underground). Alguns autors (Koch) opinen que el tema de fons del seu treball és la mort i el pas del temps. Warhol embalsamaria la realitat i la col·locaria fora del temps. (Museu Warhol)
Roy Liechtestein. Els seus temes són la guerra, la mort, l’amor... extrets de la iconografia del còmic. Treu les imatges de context, les analitza i les substreu del seu àmbit de consum mediàtic. Produeix una sensació d’aïllament i incomunicació dels personatges
Claes Oldenburg. Escultor. Magnifica els objectes quotidians allunyant-los del seu context original. Glorifica allò banal, però amb resultats espectaculars que impliquen de seguida l’espectador (un quasi-happening) (Mistos. Barcelona, 1992)
Espanya
Equipo Crónica (Rafael
Solbes i Manolo Valdés)
Proposen les obres com a “objectes exemplars de consum”
Manifest (1964). Idees:
- Mètodes col·lectius de treball per a finalitats sobreindividuals.
- Realisme social però utilitzant imatges pertanyents a la cultura visual d’avui.
- Serialització dels conjunts per a facilitar-ne la interpretació.
- Art al servei dels valors humans.
L'era de la televisió
La dècada dels 60 és la dècada del triomf de la televisió, que tants problemes econòmics causarà al cinema. Les ventes d'aparells es disparen a tot el món. Comença l'era del B&N. El 9 de desembre de 1966 s'estrena Star Trek a la cadena NBC.
El Cinema
La resposta del Setè Art a la TV es donarà en forma de grans formats de pantalla (Panavison, Cinerama...), els drive-in, el cinema en relleu i les grans i caríssimes superproduccions .
A nivell de noves aportacions destaquem directors com M. Antonioni i F. Fellini que qüestionen el comportament de les persones i el significat mateix de la vida i de l'existència. Les aportacions més sonades seran les del grup de cineastes francesos de la nouvelle vague. Anteposen la llibertat creadora a la comercialitat, filmen en un estil que recorda els reportatges -càmera en mà...- i tenen una manera poc ortodoxa de narrar. El film més emblemàtic va ser Au bout de souffle (1959) de JL Godard. De F. Truffaut poder destacar Jules et Jim (1961) i La peau douce(1964).
Destaquem també el moment àlgid d'Alfred Hitchcock (Psycho, 1960; The birds, 1963), d'Stanley Kubrick (Spartacus, 1960; Dr. Strangelove..., 1963; 2001, a space odity, 1968) i de Billy Wilder (The apartment, 1960; One, two, three, 1961; Irma la Douce, 1963; Kiss me, stupid, 1964)
El 5 d'agost de 1962 és trobada morta en estranyes circumstàncies Marylin Monroe, pressumpta amant del president dels EE.UU JF Kennedy.
Arquitectura
Brasil va estrenar capital el 21 d'abril de 1960: Brasilia. La ciutat futurista enmig de la selva amazònica va ser dissenyada en forma d'avió per L. Costa i O. Niemeyer dins del racionalisme arquitectònic.
Imatges
 |
 |
 |
 |
 |
Navegació
Inici ::: Com era el món? ::: Swinging London