Els 60's: l'Era Pop

Londres esdevé el centre de la música, la moda, el cinema, la fotografia ...i el glamour.

Enmig d'uns anys plens de convulsions, Londres apareix com el centre d'una nova 'joie de vivre' que es coneix amb el nom de Swinging London, nom ideat per un periodista nord-americà i publicat per primera vegada al suplement en color del Daily Telegraph". Londres es va convertir en la ciutat de la minifaldilla, les grenyes, les guitarres elèctriques i la llibertat per als joves.

Amb l'epicentre a Carnaby Street i a la King's Road de Chelsea, es desenvolupa un moviment al voltant del món de la moda, la música, la fotografia, el grafisme, el cinema i, en menor mesura, les arts plàstiques, que tindrà impacte a nivell mundial. Ràpidament es converteix en un negoci que serveix per exportar la imatge de Londres i de Gran Bretanya arreu del món. Figures com The Beatles, Marianne Faithful (va ser parella de Mick Jagger en aquests anys) Mary Quant o Twiggy. Sèries de televisió com "The Avengers" (Els Venjadors), "The Saint" (El Santo) o personatges de ficció com James Bond són els millors ambaixadors del glamour londinenc. Tots els artistes volen treballar o, si més no, passar per Londres.

El cinema

El cinema també va ser un dels terrenys on la marca Londres també es venia molt bé. Tothom vol filmar a Londres. L'italià Michelangelo Antonioni hi va enregistrar Blow-up, film emblemàtic que qüestiona la realitat de les aparences mitjançant el personatge d'un fotògraf de moda londinenc. Amb un llenguatge especial, de ritmes pausats, plans de detalls, pauses... va realitzar una obra molt personal, allò que en diem una pel·lícula d'autor.

És important la figura del director Richard Lester que va dirigir The Beatles en A hard day's night (1964) un film on aquests, representant-se a ells mateixos fan de les seves allà on van. Una comèdia surreal on el concepte de realitat és també destrossat gràcies al muntatge i que representa l'alegria de viure de la joventut del moment. En el cantó més radical, Lindsay Anderson amb el seu If... explica la rebel·lió sagnant d'uns estudiants contra l'autoritat.

La música

Entre el 1964 i el 1966, l'explosió musical del Swinging London ve marcada per Sandie Shaw (Eurovision 1967, Puppet on a string), Marianne Faithful, Lulu (Eurovision 1969 amb Boom Bang-a-Bang) i com no... The Beatles.

Al seu costat apareixen grups com The Who (Ens critiquen/ perquè ens movem/ lo seu ens resulta tan fred... /espero morir abans de ser vell. My generation, 1965), els Small Faces, The Kinks, The Hollies i The Moody Blues. Capítol a part mereixen els Rolling Stones, l'altra cara de la moneda de la frescor pija de Carnaby Street. Cap el 1967 tot es va acabant, la psicodèlia nord-americana arriba a Londres i grups com Pink Floyd, King Crimson... apareixen a escena amb propostes més fosques i mentals.

Sixtiespop.com. Un magnífic web amb imatges provinents de seccions com Música, Pel·lícules, Cult TV, Imatges, Portades... Tot sobre la cultura pop britànica dels 60s.

Sixties Central. Bon lloc amb informació més textual que l'anterior.